Català  -  Castellano  -  English  - 
Buscar


Facebook  Twitter       
logo
Inici  |  AL21 a Menorca  |  Que es AL21  |  Contactar Cambiar a tamaño de texto normal Cambiar a tamaño de texto grande Cambiar a tamaño de texto mas grande Ampliar al ancho de la pantalla cabecera de la web
Consell insular de MenorcaLIFEAgència reserva de biosfera

Els Boscos Menorquins

- Introducció
-
Comunitats forestals de Menorca
-
Singularitat dels boscos menorquins
-
Funcionalitat del bosc
-
El bosc ahir, avui i demà;
-
Més informació

Introducció:


Quasi la meitat de la superfície de Menorca (47%) està ocupada per cobertes forestals. En sentit ampli, i seguint la definició de superfície forestal de la Llei de Monts (Llei 43/2003, de 21 de novembre), aquesta inclou tot terreny en el qual creixen espècies forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies que compleixin funcions ambientals protectores, productores, culturals, paisatgístiques o recreatives. També s’inclouen els terrenys erms, roquissars, arenals i els terrenys agrícoles abandonats. En canvi, no tenen consideració de forest els terrenys dedicats a cultiu agrícola ni els terrenys urbans.

 

  Km2 i % sup. illa
Superfície no forestal   367,8 53%
Superfície forestal Arbrada 204,7 29%
Superfície forestal No arbrada 122,2 18%
Superfície forestal Total 326,9 47%
Superfície Menorca   694,7 100%


Font: Cartografia digital de l‘ocupació del territori
de Menorca – 2002, OBSAM.

 

Mapa Superfície Forestal

La superfície forestal arbrada (és a dir, allò que tradicionalment tots entenem per bosc) ocupa gairebé un terç de l'Illa. Els ullastrars, les pinedes de pi blanc i els alzinars són, per aquest ordre, els boscos més abundants. De totes maneres, poques vegades trobem boscos monoespecífics (amb una sola espècie d'arbre), sinó que majoritàriament trobem masses mixtes d'alzina (Quercus ilex), pi blanc (Pinus halepensis) i ullastre (Olea europaea).

La superfície forestal no arbrada ocupa un gens menyspreable 18% del territori illenc, tot i que en aquesta categoria s'inclouen gran varietat d'hàbitats. Un dels més característics i abundants són les marines de brucs i estepes i els ullastrars en regeneració que ocupen la major part de les terres agrícoles recentment abandonades. Altres formacions no arbrades que cal destacar són les formacions arbustives litorals on trobem els socarrells, les farigoles menorquines (Teucrium spp.) i les màquies d'aladern menorquí, totes elles perfectament adaptades a les rigoroses condicions climàtiques de la costa. Els herbassars (carritxeres i fenassars, entre d'altres) també tenen un pes important a l'hora de caracteritzar el paisatge de l'Illa. Dins de la categoria de superfície forestal no arbrada també s'inclouen els roquissars i els arenals, encara que aquests no seran tinguts en compte pel projecte, ja que són sistemes morfològicament i ecològica molt diferents a tots els anteriors.

Gràfic Superfície Forestal

 

Com hem vist gràcies a les dades extretes del mapa digital de cobertes (OBSAM, 2007), la superfície forestal ocupa gairebé la meitat del territori menorquí; tot i això, no trobem grans taques contínues de bosc o matollar, sinó que les formacions forestals es troben fragmentades en taques que s'intercalen sobretot entre cultius i altres terrenys agrícoles. És precisament el mosaic agroforestal la característica més destacable del paisatge de l'Illa i dels seus hàbitats forestals.

 

 


Comunitats forestals

Menorca és una illa de dimensió i relleu moderat, cosa que no determina canvis importants en les comunitats vegetals que s’hi poden trobar.

Els principals factors que condicionen les comunitats forestals a Menorca són:

- El clima és el principal factor condicionant. Típicament mediterrani, amb una pluviometria que està a la transició entre la zona de mediterrani humit dins el domini de l’alzinar i la zona de mediterrani sec del domini de l’ullastrar.
- El sòl presenta una gran diversitat quant a naturalesa, tipologia i estructura.
- La proximitat de la mar que genera gradients d’aridesa, vent i salinitat.
- La geomorfologia del terreny, ondulat a la tramuntana i pla solcat per barrancs al Migjorn.

Els alzinars es troben a les zones de sòl més profund o a les zones on l’aigua es troba més disponible. Són boscos on l’alzina (Quercus ilex) domina clarament i on el sotabosc sol estar empobrit per la falta de llum i on apareixen espècies lianoides com el gatmaimó (Tamus communis), l’heura (Hedera helix) entre d’altres.

L’ullastrar és una de les comunitats més representatives de l’Illa i està dominada per l’ullastre (Olea europaea var. silvestris). Forma unes comunitats denses amb molta diversitat d’arbusts i espècies herbàcies com l’aritja (Smilax aspera), la mata (Pistacia lentiscus), l’aladern (Phillyrea media), etcètera

A moltes zones, el que trobem en realitat són marines, on domina, depenent de la naturalesa del sòl, el bruc (Erica arborea), el càrritx (Ampelodesmus mauritanica), les estepes (Cistus sp.), el xipell (Erica multiflora), el romaní (Rosmarinus officinalis), el pi blanc (Pinus haleppensis), etcètera. Algunes zones amb el temps evolucionarien cap a ullastrar o alzinar depenent de les condicions de cada localitat, però en altres zones s’ha assolit un equilibri dinàmic on no podem esperar cap tipus d’evolució a mig termini.

Des de fa anys el pi s’ha vist afavorit per l’home, cosa que fa que el puguem trobar a molts ambients. La comunitat esdevé dominant en algunes zones de sòl prim del migjorn de Menorca on s’hi dóna de forma natural.

Singularitat dels boscos menorquins

Quant a diversitat, un dels aspectes més interessants dels boscos és l’estructura creada en forma de mosaic on s’alternen, en l’espai i en el temps, zones abandonades fa pocs anys, zones arbustives i arbrades i zones agràries, la qual cosa permet el sosteniment d’una elevada biodiversitat tant animal com vegetal.

L’aïllament provocat per la insularitat ha afectat la composició d’espècies que conformen el bosc. Són comunitats en general empobrides en espècies respecte a comunitats similars d’altres territoris tant pel que fa a animals com a vegetals. Per altra banda, l’evolució ha permès que es donin formes, varietats i fins i tot espècies que s’han diferenciat de forma única. Trobem, per tant, espècies i formes endèmiques que contribueixen a l’enriquiment de la biodiversitat mundial.

Segurament les marines d’aladern (Phillyrea media) i socarrells (Launaea cervicornis, Astragalus balearicus, etc.) són les comunitats que tenen major interès per la seva singularitat a escala mundial, ja que presenten nombroses espècies endèmiques. Són comunitats adaptades a les condicions de sequedat, vent i salinitat i es troben en zones que històricament no han estat aptes per l’ús agrícola. Aquestes tres característiques (estabilitat, condicions ambientals extremes i insularitat) han permès que es donin processos evolutius que han dut a la diferenciació d’espècies pròpies de Menorca.

Els conjunts d’espècies associades al bosc van molt més enllà de les espècies vegetals que conformen la comunitat. El bosc també és l’hàbitat de gran nombre i diversitat d’insectes, fongs i bacteris descomponedors de matèria orgànica, ocells, petits mamífers… que formen part fonamental de l’ecosistema forestal.

Funcionalitat del bosc

El bosc com a ecosistema no s’ha de veure com un aspecte aïllat de la vida i de la qualitat de la civilització actual. Apart de la pròpia naturalesa que alberga, el bosc genera una sèrie de funcions essencials. Només a títol d’exemple, en destaquem algunes:

Puput (Upupa epops) - Imatge: Joan Florit

 

- El cicle del carboni. El bosc ajuda a disminuir els gasos d’efecte hivernacle i actua de mitigador, atrapant CO2 atmosfèric.
- Produeix llenya per transformar (mobles, barreres…) i per escalfar-se.
- Forma un paisatge que esdevé un recurs turístic de l’illa de Menorca.
- Evita l’erosió del sòl. Aquesta funció és molt important en zones amb pendent on es poden arribar a perdre tones de terra de forma irreversible. A Menorca tenim un exemple clar a la zona nord de Ciutadella on per una explotació excessiva dels arbres s’ha quedat actualment gairebé sense terra per sembrar.
- Regula el cicle de l’aigua, tant pel que fa a l’aigua que s’infiltra o que s’escorre com per la que torna cap als núvols.
- Dóna refugi i aliment a nombroses espècies, algunes d’elles imprescindibles pel control de plagues agrícoles.

Apart d’aquests funcions, podem afirmar que el bosc: afavoreix que plogui, refresca l’ambient, d’ells se’n treu pastura, ombra pel bestiar, paisatge, tranquil·litat, esclata-sangs, arboces, herbes medicinals, neteja l’aire, etc.
Cal destacar alguns dels impactes que tindrà el canvi climàtic que, més que afectar directament l’ecosistema forestal en si mateix, farà que es vegin afectades les funcions que realitza.

El bosc menorquí ahir, avui i demà

Els espais forestals de Menorca no han estat sempre com són ara. Al llarg de la història han sofert diferents intensitats d’ús i això ha fet variar les seves característiques i la seva extensió.

En un passat llunyà l’Illa deuria estar pràcticament tota coberta de bosc. Amb l’arribada dels primers pobladors va començar una lleu però continua desforestació per utilitzar la fusta com a element constructiu o com a combustible i per guanyar terrenys aptes per als cultius i ramats.

La muntanya del Toro
Gravat del s. XIX de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i fotografia actual
Comparació i imatge de Lluc Julià 

Fins a final del segle XIX i principis del XX els boscos menorquins van ser altament explotats. Del bosc, se n’aprofitava tot. Dels pins més rectes, se’n feien bigues per a la construcció de cases i barques, fusteria en general o caixes. De la llenya d’alzina, se’n feien fer mobles i peces resistents. La llenya d’ullastre era emprada pels araders per fer barreres i altres estris. El carboner cremava llenya d’alzina per fer carbó de qualitat, que era emprat per cuinar i escalfar les cases. En canvi, la llenya de bruc s’utilitzava per fer carbó de ferrer. La rama obtinguda de l’esporgada i la neteja del bosc era la font de combustible principal de les foganyes, forns domèstics i forns de calç. L’escorça de pi i alzina també era recol·lectada i s’utilitzava com a tint i per adobar les pells. Les branques de xipell, bruc, pi i les fulles de càrritx eren emprades per fer cobertes o tapall de barraques i les de bruc femella per fer garneres. Les fulles de càrritx s’empraven per fer cordella, llata per a senalles i estores i tapalls de cases d’abelles. Tot això, a més de la caça o la recol·lecció de fruits, plantes i altres productes del bosc amb finalitats alimentàries o medicinals.

Aquest ús intens es traduïa en un paisatge diferent a l’actual. Els boscos eren menys extensos i esclarissats (amb el sotabosc menys desenvolupat) i bona part del que avui són pinedes eren matollars o boscos de rebrot. Maximilià d’Àustria descriu les costes de Menorca l’any 1852 com a “baixes, nues i pelades”. “El paisatge forestal es reduïa a alguns boscos menuts (referint-se a boscos arbustius o de rebrot), com el que hi havia prop del port, reservat a la cacera i que permetia el subministrament de branques i brossa als forns de coure pa, telers i altres indústries que anaven creixent”.

A partir de mitjans del segle XX el desenvolupament social i econòmic fa canviar bruscament l’ús del bosc. Amb l’arribada dels combustibles fòssils, l’explotació del bosc per aconseguir llenya i carbó es torna poc rendible i disminueix molt. Altres activitats com els forns de calç també s’abandonen i les explotacions agrícoles s’especialitzen en la ramaderia i la producció de llet, la qual cosa farà disminuir la superfície cultivada. La mecanització de les finques provocarà una reducció del nombre de treballadors per explotació i un despoblament del camp a favor dels pobles i ciutats. Tot plegat es tradueix en un bosc menys utilitzat i, per tant, menys gestionat que colonitzarà antics conreus abandonats i zones arbustives, i tornarà més espès. Aquest és el paisatge forestal que actualment tenim a Menorca.

El segle XXI també serà una època de forts canvis: actualment es parla de “canvi global”. Aquest concepte inclou tant els efectes del canvi climàtic com els derivats del desenvolupament socioeconòmic (alt consum de recursos i energia, gran mobilitat, creixement poblacional, velocitat de les comunicacions i intercanvi de la informació, etc). Per tant, el futur depara escenaris incerts pel que fa als boscos: tant pot ser que el seu ús es restringeixi als actuals, com que es revaloritzi com a font d’energia atesa la crisi del petroli i l’aparició d’energies alternatives com els biocomustibles. Per tant, es fa necessària una planificació forestal a llarg termini que incorpori un seguiment que permeti preveure i adaptar-se a un futur incert.

Més informació:

- Vidal Hernández, J. M.(director). 1979. Enciclopèdia de Menorca. Tom II: El món vegetal. Obra cultural de Menorca, Maó.

- Vidal Hernández, J. M.(director). 2007. Enciclopèdia de Menorca. Tom XV: Antropologia II. Obra cultural de Menorca, Maó.

- Fornós, J.; Obrador, A. i Rosselló, V.M. 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l'influx humà. Societat d’Història Natural de les Illes Balears i Institut Menorquí d’Estudis, Maó.

- Observatori Socioambiental de Menorca (www.obsam.cat)

- Julià, L. 2008.  Menorca entre dos segles: l'illa de Menorca de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, avui. Mètode 58: 36-41. Universitat de València.

Darrera Actualització: 30/09/2009
Life+BOSCOS - Consell Insular de Menorca
Avís Legal   Accessibilitat   XHTML 1.0   CSS 2.1